S'acaba el curs 2011-2012 i en no res comencem les vacances. Serà un temps per a canvis i noves experiències. Entorns diferents, relacions diferents, activitats diferents ... tot plegat farà que possiblement aviat oblidem el regust d'aquests gairebé vuit mesos a l'institut.  És per això que ara, abans de separar-nos, és el millor moment per fer balanç i, amb la memòria encara fresca, recordar i valorar els fets més significatius d'aquest primer curs de l'ESO.
Tots vosaltres ja vau tenir l'oportunitat de redactar i exposar les vostres conclusions en la darrera tutoria. Jo ho escric ara, uns dies després, i ho comparteixo a travès d'aquest fantàstic blog que ens va crear l'Àlex i del què enguany no n'hem tret tot el profit (potser en propers cursos veurem més clar tot el seu potencial com a eina d'integració i cohesió).


El primer que em ve al cap és la paraula "potent". Aquest és l'adjectiu que faria servir per definir-vos com a grup. 
El primer A del curs 2011-2012 heu estat una tutoria potent, molt potent. Em ve la imatge de la lava dels volcans... plena de llum, escalfor, energia pura!
Teniu una enorme capacitat de transformació, un enorme potencial creatiu i destructiu a la vegada. I esteu en procés de descobriment d'aquest potencial. Primer cadascú de vosaltres com a individu i, sobretot, després com a grup.
Quan vaig captar aquesta força em vaig dir: Xavi aquí hi ha un material de primera, no serà fàcil, però l'aventura amb aquesta gent està més que garantida.
Mans a l'obra! Us enrecordeu? Primer objectius i normes: 
Què volem fer i com volem funcionar? 
Cadascú al seu rotllo, campi qui pugui i que surtin xispes i acabem tots cremats? 
O, tracem uns camins, mirem de complementar-nos, sumar forces i construir quelcom consistent?
En aquest sentit estic absolutament convençut que la bona feina que vam fer tots plegats a principi de curs ens ha permès avançar amb confiança  i no perdre del tot l'equilibri en els moments d'incertesa i conflicte.
Potser algú pot haver tingut sensació d'estar engabiat o de formar part d'un ramat de bens... És comprensible, amb tanta norma, tantes sancions i tanta mandanga... No obstant, és necessari. Imagineu el volcà explotant violentament i la lava descontrolada. Tots en sortiríem escaldats. Ara bé, això pot anar canviant i fer-se més flexible a mesura que com a grup progresseu, us cohesioneu, i les persones que el formeu adquiriu habilitats socials com la responsabilitat, l'empatia, la solidaritat, el treball en equip, el lideratge, la proactivitat, etc.
Ja us ho he dit alguna vegada: 
a la fruita encara li falta madurar, si ens la volem menjar abans de temps potser tindrem una indigestió
Aquest curs ha estat la presa de contacte amb l'ESO. Ha servit per conèixer-vos millor, heu explorat l'espai i els seus habitants i us l'heu fet vostre, heu sentat les bases de la convivència i de l'aprenentatge... no està gens malament per començar! Queda aventura encara? I tant!!
Només cal que observeu i parleu amb els vostres companys i companyes de cursos superiors.


Entre altres coses teniu treball a fer amb el cavall de les vostres emocions, conèixer millor el vostre cos, veure-us com a veritables genets amb capacitat per raonar, prendre decissions i portar amb seguretat les regnes de la vostra pròpia vida.
També hem començat a practicar amb els mapes:
Què vull aconseguir?
Quins són els meus punts forts?
Amb quines persones puc comptar?
Quines coses em fan sentir bé com a persona?


Apassionant! Tot està per fer i tot és possible. Només cal una mica de fe. Ser capaç de descobrir la màgia que hi ha dins de cadascú de vosaltres per convertir aquell nen o nena que éreu quan vau arribar a l'institut en un noi o noia preparat per gaudir de la vida
Si l'escola, a més d'aprendre matemàtiques i socials, serveix per promoure aquest canvi, potser un dels més importants de la vostra vida, aleshores ja podem dir que ha estat un èxit total.


Personalment m'encanta empènyer en aquesta direcció i més enllà dels resultats finals el procés de veure-us avançar, dues passes endavant i una enrere, ja és molt gratificant.
Per això us proposo reptes: 
involucrar-vos en la comissió de representants del grup, 
reflexionar sobre el vestuari
preparar una festa participant en una comissió
arribar un acord sobre les conseqüències d'incomplir les normes pactades pel grup
etc


Puc dir-vos sincerament que ha estat un plaer poder acompanyar-vos com a tutor durant aquest curs. Sempre he sentit que entre vosaltres i jo hi havia un respecte mutu, tot i que de vegades no hem compartit la mateixa visió dels esdeveniments. Això és de les coses més valuoses per a un professor. El meu esforç m'ha costat. Amb els meus encerts i errades (que també les he tingut com tot ésser humà) sempre he procurat que tinguéssiu en mi un model i punt de referència, i des de l'experiència com a tutor anar-vos guiant com a grup i com a persones una a una.
Per limitacions de temps i energia (especialment en aquesta recta final de curs) no he pogut arribar tant lluny i tan bé com desitjaria. Des d'aquí demano disculpes si algú de vosaltres en algun moment no s'ha sentit atès com mereixia. 
Però creieu-me que estic satisfet de la meva feina. Crec que he arribat tant lluny com he pogut amb els recursos de què disposava.
Us resulta familiar aquesta frase?  
A principi de curs us deia. No tothom ha de treure excel.lent. Qui pugui excel.lent que tregui excel.lent i qui només pugui un bé doncs a pel bé. 
La nota perd importància quan un dóna el millor de si mateix. Potser només he arribat a un aprovat, o potser un notable (aquí podeu opinar amb absoluta llibertat sobre la meva nota) però sigui el que sigui us asseguro que ha estat força treballat per part meva.


Arribat aquest punt i, donat que estem al blog de cadena de favors, només em resta tornar-vos el favor que m'heu fet de deixar-me acompanyar-vos durant tot aquest curs.
I ho faré amb una dedicatòria personal per a cadascú:




A la Cèlia, per saber teixir nussos en la xarxa de relacions del grup
A la Roser, pel seu coratge i encomiable sentit de la responsabilitat
A la Judit, pel seu lideratge en moments claus
Al Yassine, per les vegades que ens ha ensenyat com equilibrar la força amb intel.ligència
Al Joan, per sorprendre'ns agradablement amb les seves intervencions i manera de ser
Al Jordi, pels seus acudits i històries que ens distreuen i ens fan sentir bé
A la Lídia, per la seva presència assenyada i sempre respectuosa amb els altres
A la Bàrbara, per la seva predisposició a treballar pel grup i mostrar-nos una altra manera de fer original i interessant
A la Mimouna, pel seu treball discret, pacient i la seves ganes d'aprendre
A l'Àlex M., per la seva capacitat d'autosuperació i la seva aportació informàtica en el blog
Al David, pel seu exemple de perseverància i esforç
Al Ferran, per renovar incansablement, dia rere dia, les seves expectatives d'un futur millor
A la Coloma, per la seva simpatia i vitalitat contagiosa
A la Maria, per la seva presència i mirada relaxants 
A l'Alina, per la seva manera de ser flexible i lleial
A la Montse, per mostrar-nos com ser decidida a l'hora de marcar-se fites  i aconseguir-les
Al Kamil, per acollir-nos a tots
Al Roger, per captar-ho tot i fer d'apuntador del grup quan ha calgut
A l'Ousman, per nedar contracorrent a la recerca del seu propi camí
A l'Àlex G., per la seva maduresa i sentit de grup


Bon estiu a tots i totes


Xavi


Juny de 2012

FAVORS A TRAVÈS DE LA XARXA

Sempre m'ha sorprès la quantitat de gent que comparteix a travès de la xarxa les seves habilitats i coneixements. Aquestes persones dediquen temps i energia per escriure i penjar aquestes entrades en youtube, blogs, etc. Reconec que he aprofitat aquest tipus d'informació en més d'una ocasió. Receptes de cuina, acords d'una cançó, rutes de muntanya, etc. I també reconec que mai no m'he parat a pensar si podia fer arribar el meu agraïment a aquestes persones. El cas més recent, potser ja el sabeu, va ser quan se'm va espatllar el rentaplats de casa. Tot just feia tres mesos que l'havíem comprat quan un dia se'ns van acabar les pastilles de sabó de rentaplats i vam decidir posar-hi una mica de detergent líquid tipus Fairy. Error!!!! No ho feu mai!!!

Escuma i més escuma. Es van activar tot un seguit d'alarmes i el rentaplats va quedar bloquejat. Malgrat estar en garantia vam comprovar (massa tard!!!) que el manual deia clarament que de cap manera es fessin servir detergents líquids tipus Fairy. Ja ens ressignàvem a pagar la factura de la reparació (desplaçament del tècnic, mà d'obra, etc) quan vaig sentir un clic dins meu. Per què no buscar a internet a veure si algú altre s'havia trobat en una situació semblant? Dit i fet. Hi havia un manetes que li havia passat quelcom semblant. En el seu blog explicava com havia desmuntat el rentaplats per investigar la causa de que el rentaplats quedés bloquejat. Va arribar a la conclusió que la responsable era una vàlvula de seguretat que segons ell es podia desactivar de manera molt simple. Només calia inclinar el rentaplats cap enrere i cap a la dreta i sacsejar-lo una mica. Vaig provar el què ell proposava i... va funcionar! Ara penso amb agraïment envers aquesta persona que em va permetre d'estalviar-me una reparació costosa. Aprofito aquesta entrada del blog "CADENA DE FAVORES" per mostrar la meva admiració cap a ell no només pel favor que em va fer sinò també per ensenyar-me una manera pràctica a travès de la xarxa de poder ser útil a altres persones desconegudes. Espero poder posar-m'hi algun dia.

NORMES D'ÚS

• Aquest blog és un espai per compartir aquell favor que algú t'ha fet o bé que tu has fet a algú
• Cadascuna d'aquestes petites històries penjades en el blog és una prova de què el món pot ser un lloc amable, farcit de moments meravellosos i d'heroïs i heroïnes anònims que creuen en la bondat i la generositat de l'espècie humana.
• Cada vegada que vulguis participar identifica't
• En la teva història no esmentis noms perquè no sabem si les persones implicades voldrien ser reconegudes en el blog.